Arroz congrís

Ingredients per quatre racions:
- Uns 200gr (dos gots) de frijol negro
- Arròs Llarg, no Basmati (tres gots)
- Una ceba mitjana o gran
- Un pebrot verd
- Un bocí a trocets de panceta gruixuda
- Dos o tres alls
- Orenga i comí en gra
- Sal

Recepta clàssica cubana, que jo faig com un arròs a la cassola, però amb els frijoles fets a banda.

Comencem pels frijoles. Jo els poso directament a l'olla a presió (sense estovar-los previament), amb una mica més que el mínim d'aigua i una mica de sal o una pastilleta de caldo. Han de bullir 35 minuts. Conservarem per un costat els frijoles i per l'altra el caldo, que usarem per cuinar l'arròs.

El sofregit (en cassola) comença enrossint la panceta i retirant-la quan estigui bé. Ara va la ceba, alls, pebrot i espècies, i quan estigui tovet afegim la panceta d'abans, els frijoles i l'arròs en cru. Ho deixem uns minutets remenant, i a continuació hi tirem el caldo dels frijoles (com sempre, dos taces per taça d'arròs i una extra per la cassola). 15 minutets (segosn indiqui l'arròs) i ja estarà. Es pot salar a mitja cocció per si no hi hem trobat el punt. Ho deixarem reposar uns minutets abans de servir.

Frijoles negres cubans

Una de les coses curioses dels frijoles negres cubans és que per un costat es fan els frijoles i per l'altra el sofregit. És a dir, es cuina per partida doble i després unim els fesols i el sofregit. La veritat, no té massa secret.

Ingredients:
- Entre 400 i 500gr de frijoles negres
- Entre 1,5 i 2 litres d'aigua
- Una pastilla de caldo de pollastre 
- Un bon raig d'oli d'oliva
- Una ceba petita
- Un o dos alls (al gust)
- Una tomaca (opcional)
- Un pebrot (pot ser verd o vermell, com es prefereixi)
- Un quart de cullerada de comí (jo no en poso)
- Llorer
- Carm (xorisso, carn de porc, costella, llonganissa... al gust)
- Una culleradeta de sucre
- Dos cullerades de vinagre negre
- Dos o tres cullerades de vi negre


Comencem fent els frijoles. Els netejem (se li passa una o dues aigües) i es posa directament a l'olla a pressió amb l'aigua. Enlloc de salar-ho, li poso la pastilleta de caldo. Ha de bullir uns 45 minuts.

Mentre bull, es fa un sofregit. A una paella hi posem un bon raig d'oli, la ceba, l'all, la tomaca, el pebrot, la carn escollida, un polsim de sal i el comí (jo no en poso!).  Ha de fer xup-xup, aconseguint un bon sofregit. Quan estigui fet, reservem.

Tornem a l'olla. Quan hagi acabat, comprovem que els frijoles estiguin tovets. Ara és el moment d'afegir-hi el sofregit a l'olla, ja sense tapar. Anem removent i que vagi fent xup-xup. Afegim també el sucre, la sal (és el moment de comprovar que quedi la sal al gust), el llorer, el vinagre i el vi. Normalment es cou uns 10 minuts més, o fins que els frijoles tinguin la textura ja desitjada.

De vegades hi ha gent que, quan s'han acabat de fer els frijoles, abans d'afegir-hi el sofregit, els bat una mica (els pica, els trinxa) per tal de que tinguin més consistència. Jo no ho faig, i crec que ni cal.

Tostones rellenos

Ingredients per dos/tres persones:
- Dos plàtans mascle
- Oli de girasol
- Sal
- Formatge (el que prefereixis)
- Tomaca
- Pernil dolç
- Orenga

recepte no tradicional de cuina cubana, però que cada cop es troba més sobint a restaurants cubans. Es fa a partir del típic tostón frito, però amb una variació per la que farem servir un motllo (en plan flamera o motllo per fer cupcakes).

Es tallens els plàtans i es fregeixen el oli de girasol. Un cop fregits s'aplasten i es posen ja al motllo, de manera que facin formeta de tarrina. Hi afegim la sal, i dins del motllo hi poso (al gust) una capa final de formatge (jo n'hi he posat de blau), tomaca (amaida i talladeta) i un toping de pernil i formatge enrotllat, a més d'un polsim d'emental ratllat i orenga.

Ara, al forn 5-6 minuts, a 210 graus aproximadament... i ja està! És molt resultón, i un entrant espectacular de cuina cubana.

Es pot acompanyar d'arrós i un ou fregit (o el que es vulgui, com a la foto, amb frijol negro).

Boniatillo

Ingredients:
- Dos moniatos (mitjans-grossets)
- Una cullerada i mitja de coco ratllat (opcional)
- Una cullerada de mantega
- Canyella en pols (o una branqueta per quan bull)
- Vainilla líquida
- Una pela de llimona (opcional)
- Panses (opcional)
- Una tassa de sucre
- Dos tasses de llet

El primer que cal fer és bullir els moniatos. Senfe olla a pressió, amb uns 40-45 minuts de bullir n'hi ha prou. Que quedin tous per dintre i que, a més, es pelin fàcilment amb les mans.

Un cop pelats, es machaquen bé amb una forquilla i s'hi afegeix la llet i la sucre. Jo fins i tot ho passo pel turmix, però a Cuba no es fa així habitualment (va a gustos). Quedarà una pasta un pèl espesa, però fina. Ara es posa tot a bullir, i se li afegeix un bon raig de vainilla líquida, un pols de canyella (o una branca que després es retirarà) i una pela de llimona (opcional).

Ha d'anar fent xup-xup a foc mig-baix, i cal anar removent per a que no s'enganxi a l'olla. El que es busca és que el sucre uneixi tota la pasta, i que s'evapori força líquid. Per saber quan ja s'ha acabat de coure, és quan es veu el fons de l'olla quan es remou (com més pastoset, millor). Quan ja gairebé ho tenim, se li poden afegir panses (opcionals). També és el moment d'afegir-hi una cullerada de mantega. Seguirem removent fins que hagi cuallat tot bé... i ja estarà!

Per presentar-ho, es pot fer en una cassoleta, o gotets. Es sol espolvorejar amb canyella com a topping final, i es serveix ben fred (de nevera).

'Dulce de coco'

Ingredients:
- Un o dos cocos (depen de la quantitat que en vulgueu fer)
- Aigua
- Sucre negre (es pot fer amb blanc, però no és la recepta original)
- Encenalls de llimona (opcional)
- Una mica de canyella en pols o una branqueta (opcional)
- Formatge Philadelphia

És una recepta que m'acompanya des que sóc petita. La feia la meva mare, a Guantánamo. Molt simple de preparar i amb sorprenents resultats.

Es treu la polpa del coco (sense l'aigua) i es trinxa el més fina que es pugui, bé amb una picadora, una batedora o l'estri de cuina que et vagi millor. Es posa en una olla o una cassola i se li afegeix l'aigua, la canyella i la llimona (que són opcionals), i es posa a bullir. Quan comença a bullir, baixes el foc (a mig-baix) i hi afegeixes el sucre. Ho deixes fent xup-xup, una bona estona, fins que l'aigua es consumeixi (no del tot) i la pasta tingui un aspecte d'almívar.


Les mides són sempre variables. Tot dependrà de la quantitat de coco que et surti (que pot variar en funció de la mida). A mi, d'un coco em solen sortir tres gots i mig de polpa ratllada... però, com he dit, depen. Per aixó: us passo les mides originals, i es tracta de fer una regla de tres per cada cas:
- Per cada 4 mides de coco, van 2 mides d'aigua i 1 mida de sucre.


Un cop acabat, es para el foc i es deixa refredar. Quan està fred, es passa a una font de vidre i a la nevera.

Es serveix amb una mica de formatge al damunt, per extrany que sembli! A Cuba s'usa el "queso crema", que s'assembla molt al Philadelphia (la gent del restaurant El Tascón de Cuba de Santa Cruz de Tenerife em van dir que n'havien provat molts i que es decantaven pel Philadelphia). Però també a Cuba, als restaurants de qualitat es fa servir el "queso amarillo", molt semblant al Edam. Igualment, tractant-se d'un postre i pel gust d'aquí, potser la millor opció és el Philadelphia.

Consells de la Yamy:
- El secret és que el coco quedi tovet, és a dir, ben cuit. La ebullició és llarga, per aixó, si s'ha consumit tota l'aigua i el coco encara és dur, se li pot afegir aigua sense por, doncs el coco no es passa.
- L'aigua que ens ha sobrat del coco es pot usar com l'aigua de la recepta, tot i que n'hi haurà poca i se n'haurà d'afegir de normal per complir les mides establertes.